Dades descriptives
Perímetre del tronc: 2,76 m, mesurat a 1,30 m del terra Perímetre de la base: 2,80 m Alçaria: 9-10 m Amplada de la capçada: 12 m |
Entorn
Viu a tocar d'una casa, just on s'acaba el camí. S'enlaira per sobre els camps i s'amaga discret des de la pineda. Les heures l'embolcallen, disfressen el tronc i les seves branques. Molt a prop seu petites alzines l'estrenyen envaint la seva presència. |
Motiu singularitat
Es tracta d'un arbre molt antic, mig amagat però amb força vitalitat. La seva escorça sembla que l'ha protegit sempre doncs no s'endevina que alguna vegada li hagin tallat. És difícil contemplar la seva presència en el lloc on s'ha arrelat. És a baix, als camps,on se'l pot veure amb tota la seva majestuositat. |
Aspecte general
Té un aspecte rústic i majestuós. L'escorça, característica de la seva espècie, és molt gruixuda i feta de suro i de pelagrí. L'arbre fabrica aquest suro com a protecció pels canvis de temperatura violents però sobretot com a protecció davant els incendis. Amb el suro es fan taps pel vi i el cava i amb el pelagrí, trinxat pels aglomerats. La surera és un arbre més desmanegat que l'alzina, amb branques que neixen i s'obren des de baix. El revers de les fulles és platejat i això comporta un bonic contrast de tonalitat. Una cosa molt important per al bon desenvolupament d’aquest arbre és estar en un lloc on el sol toqui la major part del dia, ja que és un arbre que necessita una constant exposició al sol. També necessita estar en ambients humits. Les fulles són molt resistents, simples, alternes i coriàcies. Mesuren entre 2,5 i 10 cm de longitud i entre 1,2 i 6,5 cm d’amplada, cosa que fa evident que, en un arbre com aquest, les fulles siguin, la majoria, de mides ben diferents. Els seus marges són dentats-espinosos. L'alzina surera fa flors masculines i femenines. Les masculines, anomenades aments, solen estar agrupades d'entre 4 a 8 flors que es troben a les puntes de les branques, però mai soles, mentre que les femenines o estan soles o en petits grups que no arriben a 4 flors juntes. El fruit de l’alzina surera és l'aglà. |
Nota popular
Aquest suro pertany a una parcel·la propietat d'una família de Gualba que estima molt el camp i que durant anys n'ha tingut cura. Una pila d'arbres fruiters ocupaven aquests camps davant la presència serena d'aquesta alzina surera. Ara, després de la mort del seu propietari, la família ja no hi ve tant. El record de qui va entregar tant d'amor cap a la terra queda com a nutrient en aquest raconet de Campins on el suro de la Nara continua ferm i discret. Vida entorn de l'arbre Nidificació capçada: ▪ Aus (Gaig, Tudó, Tórtora, Pinsà ) Nidificació Tronc: ▪ Aus (Mallerenga carbonera, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Gamarús, Mussol banyut, Pica-soques blau, Raspinell ) ▪ Mamífers (Esquirols) |
Medicina Natural
Produeix tanins que podem trobar a les fulles, a les branques i al seu fruit. Normalment s'utilitza el fruit triturat i infusionat com a antiinflamatori i analgèsic. Diuen que l'escorça d'aquest arbre esmicolada i infusionada amb aigua calenta sobre la ferida atura les hemorràgies. |
Cultura, mitologia i simbologia
És un quercus i, per tant, la seva simbologia és similar a la del roure. Simbolitza la força, la paciència, la perseverància i la vellesa. Antigament els romans tiraven les glans als nuvis com si fos arròs perquè ho consideraven un signe de fertilitat. |
dimarts, 25 de març del 2014
QUERCUS SUBER
ITINERARI “ARBRES DELS NENS” -ARBRE N.12
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ens agradaria saber quina es la amplada de la fulla de aquest arbre.
ResponEliminaEns agradaria saber quina es la amplada de la fulla de aquest arbre.
ResponElimina